Enric Jardí a TipusLab: “La llegibilitat no és intrínseca a cap forma, és pur costum”

Tercer contacte amb professionals i tercera lliçó de tipografia en directe, a càrrec aquesta vegada d'Enric Jardí. La xerrada va ser una autèntica sacsejada per treure'ns vicis adquirits del damunt i una advertència en relació a algunes inèrcies del disseny actual en general, i del tipogràfic en particular. Una repassada a l'evolució històrica dels alfabets va ser el fil conductor d'un discurs del qual us en fem partícips en forma de breus extractes.

“El tipògraf dissenya sovint per especulació, no per funcionalitat. Això ho prova –per posar un exemple–  el fet que quan es feien tipus mòbils es copiaven les formes cal·ligràfiques com els grans contrastos i els serifs fins enlloc de formes més pròpies del treball de buidar i llimar el punxó metàl·lic. El traspàs de la cal·ligrafia al sistema de tipus metàl·lics és, formalment, antinatural.”

“Els tipus de metall de totes les èpoques fins ben entrat el Segle XIX, copien doncs l'escriptura cal·ligràfica. Això és una simple recreació. Els Didot o Bodoni, per exemple, converteixen formes que en cal·ligrafia són atacs o cues de lletres en serifs com les majúscules.”

“La llegibilitat no és intrínseca a cap forma, és pur costum. Allò que més llegim és allò que més reconeixem. Els lectors del s. XV molt probablement llegirien un text compost en Helvetica amb grans dificultats.”

“Els grans canvis tipogràfics, com Akzidenz-Grotesk en el seu moment i context (1896), són a risc d'empitjorar la llegibilitat, és a dir, la llegibilitat segons el costum del moment.”

“No estic d'acord amb el discurs oficial de l'actual moment tipogràfic. No hi ha un debat real i autèntic en els congressos de tipografia.”

“La tipografia d’encàrrec té sentit, però no deixa de ser una necessitat creada, que ha aportat noves famílies i molt interessants, però poques vegades la lletra resultant té els atributs que se li suposen.”

“Molts dels primers signes gràfics com la coma o el paràgraf els posaven els mateixos impressors. Cervantes mai va escriure una coma. El paràgraf és una ajuda a la lectura, no existeix a la parla.”

“Hi ha tot un seguit d'elements visuals que han evitat que l'escriptura alfabètica d'avui en dia sigui en majúscules, sense espais i sense signes de puntuació. Avui, al text, li afegim elements prosòdics, semàntics, diacrítics, textuals i elements expressius.”

“Tots els alfabets acaben tendint a l'homogeneïtzació, gairebé al sistema modular. Fins i tot els antics pictogrames i jeroglífics. La n i l'h són a dia d'avui gairebé iguals tot i que des del punt de vista cal·ligràfic i originàriament eren ben diferents.”

“Els grecs geometritzen la lletra i ens lleguen les dues línies (línia base i altura de les majúscules). Els romans; la modulació, el contrast, i el serif. Altres models d'escriptura, com ara les uncials; l'altura i el predomini de la lletra minúscula. El sistema tipogràfic actual és un autèntic Frankenstein.”